LA MEVA SINTESI EN RELACIÓ AL DEBAT.

a)

A mi sincerament el que més m’ha sobtat, sobretot perquè si bé no la comparteixo del tot, tot i que sóc de les que pensa que sempre es pot millorar, i penso que és força injusta i estereotipada i més encara si tenim en compte els recursos dels que disposem,  és la concepció tan negativa que es té de l’educació en aquest moments, i més concretament de la figura del professor, ja que seguint el fil d’aprendre fent, a les aportacions que han anat fent els meus companys a llarg del debat han sorgit temes com la necessitat de tenir en compte els coneixements previs com si els mestres no en fossin conscients, donant per suposat el fet que els mestres d’abans de la LOE i molts dels que exerceixen en l’actualitat hagin passat per alt que els alumnes quan arriben a les seves aules tenen coneixements previs que han anat adquirint tant amb l’experiència com en els cursos anterior i que pensin que desconeixen el fet que la pràctica, facilita enormement el fet de construir conceptes, de fet ho trobo absurd si tenim en compte que per exercir aquesta professió necessites una titulació on la paraula que més apareix a totes les assignatures és didàctica, i encara més tenint en compte que el llibre de Gardner que parla de les intel·ligències múltiples i que jo vaig llegir durant la carrera té més de vint anys.

Òbviament que el món de l’educació és complex i com a totes les professions hi ha persones que l’exerceixen de manera més o menys afortunada, però em nego a creure que la gent continua pensant que no hi ha hagut una evolució educativa i que es continua ensenyant a les aules com ara fa 50 anys, sobretot perquè jo en tinc 36 i no té res a veure la relació que jo tenia amb la mestra i la seva manera d’ensenyar amb la que utilitzem els meus companys jo ara. El món i la societat han canviat molt en 30 anys i l’educació també, els nens són més que mai part activa del seu aprenentatge i tenen al seu abast un gran nombre d’informació i tecnologies que en ocasions els compliquen i en ocasions els faciliten els aprenentatges, i això està passant ara a les aules de moltes escoles, instituts i universitats, per tant segur que es pot millorar el sistema, ja que potser sí que no tenim un model tan bo com el Finlandès, deixant de banda el Coreà per ser excessivament cruel,  però tampoc tenim el seu clima, ni els seus recursos, ni la seva organització social.

b)

En relació a la meva pròpia participació segons els criteris d’avaluació, crec que he intentat argumentar i defensar les meves idees en relació al punt de vista que em tocava d’una manera bastant clara, exemplificant allò que volia remarcar i explicitant les conclusions que se’n destacaven tot intentant seguir el mapa conceptual. També crec que les meves intervencions, sobretot les relacionades amb el fil determinismes han estat adequades i pertinents ja que he procurat fer una replica o donar una resposta defensant la meva postura en front les argumentacions de companys del bàndol tecnodeterminista.

En relació al material que he fet servir com a aprofundiment dels continguts, he de reconèixer que a banda del material facilitat per l’assignatura tota la resta la he incorporat a partir del meu propi bagatge com a professional de l’educació i estudiant de psicopedagogia, amb la qual cosa no he fet mai referència a autors, o cites explicites de cap tipus de material que no fos el facilitat per realitzar l’activitat, ni he afegit cap mena de biblio o webgrafia.

En relació al grau d’interacció i coherència respecte les aportacions d’altres companys crec que amb la meva aportació al fil d’aprendre fent he intentat mantenir la continuïtat del fil en coherència al que estaven exposant els meus companys tot i que inevitablement en ocasions he repetit idees que ells ja havien posat de manifest i el cas del fil determinismes he donat replica el millor que he sabut a dues companyes que exposaven les seves aportacions des d’un punt tecnodeterminista.

En relació al valor de les meves aportacions crec que en el cas del fil determinismes han servit per donar rellevància a un punt de vista que diferia del que havien proposat les meves companyes com a possible alternativa acceptable al seu i en el cas de l’aprendre fent he aportat nous exemples per explicar el que alguns dels meus companys ja havien explicat i he posat de manifest la importància del medi i la societat en relació a l’aprenentatge d’una manera més directa.

Crec que he efectuat les meves intervencions en els dos fils que més m’han convençut, després d’haver llegit les aportacions que havien fet cadascun dels meus companys i quan he pensat que tenia alguna cosa més a dir, en quant el temps he anat seguint el primer fil en el que vaig participar i com al llarg dels dies no han aparegut aportacions que m’hagin fet sentir que tenia que tornar a escriure-hi, he decidit buscar un altre fil del meu interès en aquest cas el de aprendre fer, el qual he seguit els darrers dies i després de llegir-lo i rellegir-lo finalment he decidit fer la meva aportació final en aquest fil.

c)

Les aportacions que més m’han agradat dels meus companys són:

La del Tomás Vicente al fil deteminismes per la manera en la que ha argumentat el que defensava, utilitzant a la vegada un vocabulari tècnic i específic amb exemplificacions simplistes i quotidianes de manera directa i segura i adequant-se a la demanda del que es pretenia amb el fil.

La de la Montserrat Rosa Cervera Rius al fil aprendre fent, perquè coincideixo totalment amb ella en el fet que les TIC han de ser una eina/recurs en educació però no necessàriament l’únic ni el més important.

UNA DE LES MEVES APORTACIONS AL DEBAT.

Diga’m  i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”

La premissa amb la que comença Punset l’entrevista amb Schank és un resum força clar del que suposa l’aprenentatge en majúscules,  l’aprenentatge és un capacitat que es desenvolupa en relació al medi,  en tant en quant  l’aprenentatge es troba referit al procés mitjançant el qual les experiències modifiquen el nostre sistema nerviós i conducta per tal adaptar-nos a l’entorn.

En conseqüència, l’aprenentatge és un procés complex que implica vivències i experiències en diferents àmbits, i que permet desenvolupar habilitats que acaben formant part del nostre bagatge perquè ens són útils i necessàries per a la vida.

Un exemple del que aquí exposo és el dels enfants sauvages, nens criats fora del si de cap organització social humana que quan són trobats no saben parlar, ni escriure, ni vestir-se..., aprenentatges i habilitats que òbviament no han desenvolupat perquè no les han necessitat en absolut en el medi en el que es trobaven,  a diferència de qualsevol altre infant de la seva edat que hagi estat criat en la mateixa època dins d’una societat humana, però en canvi són capaços de suportar temperatures extremes, localitzar menjar, i altres destreses en relació al medi en el que han estat trobats.

Per tant, els aprenentatges, més que divertits o no, són necessaris per integrar-nos amb èxit a l’entorn i poder sobreviure, el problema de l’escola o qualsevol altre institució on s’imparteixen ensenyaments reglats és que són espais artificials creats per construir aprenentatges i adquirir habilitats fora de context, i per tant juguen amb molta desavantatge en relació a qualsevol altre tipus d’aprenentatge vital, ja que aquest factor limita i condiciona la manera en què s’han de produir els aprenentatges, en aquest sentit, sembla clar que quan més vivencials, o pràctiques com les denomina Schank, i sobretot útils siguin les activitats més fàcils és construir coneixements a partir d’elles.

Per tant partint d’aquesta base, el coherent és facilitar als alumnes tots els mitjans disponibles per aconseguir aquest tipus d’activitats, i seria segons el meu parer, negligent no utilitzar recursos tecnològics que ho permetessin, ara bé, com molt bé han comentat alguns dels meus companys al llarg del debat els recursos tecnològics han de ser una eina més, però no la única i a més s’han d’utilitzar de manera més que divertida útil i eficaç en funció dels objectius a assolir en cada activitat, per exemple si estic treballant la suma i la resta a partir d’una experiència com pot ser anar a comprar a una botiga, no necessito un ordinador que em simuli un supermercat on he d’omplir el carro, pagar i que em tornin el canvi si puc anar a la botiga o mercat del barri amb els nens, o puc muntar un mercat de joguina a l’aula i fer que siguin els mateixos els que interpretin el rol.

Resumint, l’aprenentatge és un procés producte de la nostra relació amb el medi que té lloc en diferents moments i àmbits de la vida i per tant quan més pràctics, vivencials i útils siguin les activitats que es duguin a terme més és facilita la construcció de coneixements i per tant els aprenentatges, per aquesta raó l’escola ha de facilitar als alumnes el major nombre d’activitats d’aquest tipus utilitzant tots els recursos dels que disposi, incloent-hi les noves tecnologies sempre i quan s’utilitzin com a una eina més i no la única i de manera eficient i útil i no com alternativa a activitats que es poden realitzar sense necessitat d’elles.