UNA DE LES MEVES APORTACIONS AL DEBAT.

Diga’m  i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”

La premissa amb la que comença Punset l’entrevista amb Schank és un resum força clar del que suposa l’aprenentatge en majúscules,  l’aprenentatge és un capacitat que es desenvolupa en relació al medi,  en tant en quant  l’aprenentatge es troba referit al procés mitjançant el qual les experiències modifiquen el nostre sistema nerviós i conducta per tal adaptar-nos a l’entorn.

En conseqüència, l’aprenentatge és un procés complex que implica vivències i experiències en diferents àmbits, i que permet desenvolupar habilitats que acaben formant part del nostre bagatge perquè ens són útils i necessàries per a la vida.

Un exemple del que aquí exposo és el dels enfants sauvages, nens criats fora del si de cap organització social humana que quan són trobats no saben parlar, ni escriure, ni vestir-se..., aprenentatges i habilitats que òbviament no han desenvolupat perquè no les han necessitat en absolut en el medi en el que es trobaven,  a diferència de qualsevol altre infant de la seva edat que hagi estat criat en la mateixa època dins d’una societat humana, però en canvi són capaços de suportar temperatures extremes, localitzar menjar, i altres destreses en relació al medi en el que han estat trobats.

Per tant, els aprenentatges, més que divertits o no, són necessaris per integrar-nos amb èxit a l’entorn i poder sobreviure, el problema de l’escola o qualsevol altre institució on s’imparteixen ensenyaments reglats és que són espais artificials creats per construir aprenentatges i adquirir habilitats fora de context, i per tant juguen amb molta desavantatge en relació a qualsevol altre tipus d’aprenentatge vital, ja que aquest factor limita i condiciona la manera en què s’han de produir els aprenentatges, en aquest sentit, sembla clar que quan més vivencials, o pràctiques com les denomina Schank, i sobretot útils siguin les activitats més fàcils és construir coneixements a partir d’elles.

Per tant partint d’aquesta base, el coherent és facilitar als alumnes tots els mitjans disponibles per aconseguir aquest tipus d’activitats, i seria segons el meu parer, negligent no utilitzar recursos tecnològics que ho permetessin, ara bé, com molt bé han comentat alguns dels meus companys al llarg del debat els recursos tecnològics han de ser una eina més, però no la única i a més s’han d’utilitzar de manera més que divertida útil i eficaç en funció dels objectius a assolir en cada activitat, per exemple si estic treballant la suma i la resta a partir d’una experiència com pot ser anar a comprar a una botiga, no necessito un ordinador que em simuli un supermercat on he d’omplir el carro, pagar i que em tornin el canvi si puc anar a la botiga o mercat del barri amb els nens, o puc muntar un mercat de joguina a l’aula i fer que siguin els mateixos els que interpretin el rol.

Resumint, l’aprenentatge és un procés producte de la nostra relació amb el medi que té lloc en diferents moments i àmbits de la vida i per tant quan més pràctics, vivencials i útils siguin les activitats que es duguin a terme més és facilita la construcció de coneixements i per tant els aprenentatges, per aquesta raó l’escola ha de facilitar als alumnes el major nombre d’activitats d’aquest tipus utilitzant tots els recursos dels que disposi, incloent-hi les noves tecnologies sempre i quan s’utilitzin com a una eina més i no la única i de manera eficient i útil i no com alternativa a activitats que es poden realitzar sense necessitat d’elles.