LA MEVA SINTESI EN RELACIÓ AL DEBAT.

a)

A mi sincerament el que més m’ha sobtat, sobretot perquè si bé no la comparteixo del tot, tot i que sóc de les que pensa que sempre es pot millorar, i penso que és força injusta i estereotipada i més encara si tenim en compte els recursos dels que disposem,  és la concepció tan negativa que es té de l’educació en aquest moments, i més concretament de la figura del professor, ja que seguint el fil d’aprendre fent, a les aportacions que han anat fent els meus companys a llarg del debat han sorgit temes com la necessitat de tenir en compte els coneixements previs com si els mestres no en fossin conscients, donant per suposat el fet que els mestres d’abans de la LOE i molts dels que exerceixen en l’actualitat hagin passat per alt que els alumnes quan arriben a les seves aules tenen coneixements previs que han anat adquirint tant amb l’experiència com en els cursos anterior i que pensin que desconeixen el fet que la pràctica, facilita enormement el fet de construir conceptes, de fet ho trobo absurd si tenim en compte que per exercir aquesta professió necessites una titulació on la paraula que més apareix a totes les assignatures és didàctica, i encara més tenint en compte que el llibre de Gardner que parla de les intel·ligències múltiples i que jo vaig llegir durant la carrera té més de vint anys.

Òbviament que el món de l’educació és complex i com a totes les professions hi ha persones que l’exerceixen de manera més o menys afortunada, però em nego a creure que la gent continua pensant que no hi ha hagut una evolució educativa i que es continua ensenyant a les aules com ara fa 50 anys, sobretot perquè jo en tinc 36 i no té res a veure la relació que jo tenia amb la mestra i la seva manera d’ensenyar amb la que utilitzem els meus companys jo ara. El món i la societat han canviat molt en 30 anys i l’educació també, els nens són més que mai part activa del seu aprenentatge i tenen al seu abast un gran nombre d’informació i tecnologies que en ocasions els compliquen i en ocasions els faciliten els aprenentatges, i això està passant ara a les aules de moltes escoles, instituts i universitats, per tant segur que es pot millorar el sistema, ja que potser sí que no tenim un model tan bo com el Finlandès, deixant de banda el Coreà per ser excessivament cruel,  però tampoc tenim el seu clima, ni els seus recursos, ni la seva organització social.

b)

En relació a la meva pròpia participació segons els criteris d’avaluació, crec que he intentat argumentar i defensar les meves idees en relació al punt de vista que em tocava d’una manera bastant clara, exemplificant allò que volia remarcar i explicitant les conclusions que se’n destacaven tot intentant seguir el mapa conceptual. També crec que les meves intervencions, sobretot les relacionades amb el fil determinismes han estat adequades i pertinents ja que he procurat fer una replica o donar una resposta defensant la meva postura en front les argumentacions de companys del bàndol tecnodeterminista.

En relació al material que he fet servir com a aprofundiment dels continguts, he de reconèixer que a banda del material facilitat per l’assignatura tota la resta la he incorporat a partir del meu propi bagatge com a professional de l’educació i estudiant de psicopedagogia, amb la qual cosa no he fet mai referència a autors, o cites explicites de cap tipus de material que no fos el facilitat per realitzar l’activitat, ni he afegit cap mena de biblio o webgrafia.

En relació al grau d’interacció i coherència respecte les aportacions d’altres companys crec que amb la meva aportació al fil d’aprendre fent he intentat mantenir la continuïtat del fil en coherència al que estaven exposant els meus companys tot i que inevitablement en ocasions he repetit idees que ells ja havien posat de manifest i el cas del fil determinismes he donat replica el millor que he sabut a dues companyes que exposaven les seves aportacions des d’un punt tecnodeterminista.

En relació al valor de les meves aportacions crec que en el cas del fil determinismes han servit per donar rellevància a un punt de vista que diferia del que havien proposat les meves companyes com a possible alternativa acceptable al seu i en el cas de l’aprendre fent he aportat nous exemples per explicar el que alguns dels meus companys ja havien explicat i he posat de manifest la importància del medi i la societat en relació a l’aprenentatge d’una manera més directa.

Crec que he efectuat les meves intervencions en els dos fils que més m’han convençut, després d’haver llegit les aportacions que havien fet cadascun dels meus companys i quan he pensat que tenia alguna cosa més a dir, en quant el temps he anat seguint el primer fil en el que vaig participar i com al llarg dels dies no han aparegut aportacions que m’hagin fet sentir que tenia que tornar a escriure-hi, he decidit buscar un altre fil del meu interès en aquest cas el de aprendre fer, el qual he seguit els darrers dies i després de llegir-lo i rellegir-lo finalment he decidit fer la meva aportació final en aquest fil.

c)

Les aportacions que més m’han agradat dels meus companys són:

La del Tomás Vicente al fil deteminismes per la manera en la que ha argumentat el que defensava, utilitzant a la vegada un vocabulari tècnic i específic amb exemplificacions simplistes i quotidianes de manera directa i segura i adequant-se a la demanda del que es pretenia amb el fil.

La de la Montserrat Rosa Cervera Rius al fil aprendre fent, perquè coincideixo totalment amb ella en el fet que les TIC han de ser una eina/recurs en educació però no necessàriament l’únic ni el més important.

UNA DE LES MEVES APORTACIONS AL DEBAT.

Diga’m  i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”

La premissa amb la que comença Punset l’entrevista amb Schank és un resum força clar del que suposa l’aprenentatge en majúscules,  l’aprenentatge és un capacitat que es desenvolupa en relació al medi,  en tant en quant  l’aprenentatge es troba referit al procés mitjançant el qual les experiències modifiquen el nostre sistema nerviós i conducta per tal adaptar-nos a l’entorn.

En conseqüència, l’aprenentatge és un procés complex que implica vivències i experiències en diferents àmbits, i que permet desenvolupar habilitats que acaben formant part del nostre bagatge perquè ens són útils i necessàries per a la vida.

Un exemple del que aquí exposo és el dels enfants sauvages, nens criats fora del si de cap organització social humana que quan són trobats no saben parlar, ni escriure, ni vestir-se..., aprenentatges i habilitats que òbviament no han desenvolupat perquè no les han necessitat en absolut en el medi en el que es trobaven,  a diferència de qualsevol altre infant de la seva edat que hagi estat criat en la mateixa època dins d’una societat humana, però en canvi són capaços de suportar temperatures extremes, localitzar menjar, i altres destreses en relació al medi en el que han estat trobats.

Per tant, els aprenentatges, més que divertits o no, són necessaris per integrar-nos amb èxit a l’entorn i poder sobreviure, el problema de l’escola o qualsevol altre institució on s’imparteixen ensenyaments reglats és que són espais artificials creats per construir aprenentatges i adquirir habilitats fora de context, i per tant juguen amb molta desavantatge en relació a qualsevol altre tipus d’aprenentatge vital, ja que aquest factor limita i condiciona la manera en què s’han de produir els aprenentatges, en aquest sentit, sembla clar que quan més vivencials, o pràctiques com les denomina Schank, i sobretot útils siguin les activitats més fàcils és construir coneixements a partir d’elles.

Per tant partint d’aquesta base, el coherent és facilitar als alumnes tots els mitjans disponibles per aconseguir aquest tipus d’activitats, i seria segons el meu parer, negligent no utilitzar recursos tecnològics que ho permetessin, ara bé, com molt bé han comentat alguns dels meus companys al llarg del debat els recursos tecnològics han de ser una eina més, però no la única i a més s’han d’utilitzar de manera més que divertida útil i eficaç en funció dels objectius a assolir en cada activitat, per exemple si estic treballant la suma i la resta a partir d’una experiència com pot ser anar a comprar a una botiga, no necessito un ordinador que em simuli un supermercat on he d’omplir el carro, pagar i que em tornin el canvi si puc anar a la botiga o mercat del barri amb els nens, o puc muntar un mercat de joguina a l’aula i fer que siguin els mateixos els que interpretin el rol.

Resumint, l’aprenentatge és un procés producte de la nostra relació amb el medi que té lloc en diferents moments i àmbits de la vida i per tant quan més pràctics, vivencials i útils siguin les activitats que es duguin a terme més és facilita la construcció de coneixements i per tant els aprenentatges, per aquesta raó l’escola ha de facilitar als alumnes el major nombre d’activitats d’aquest tipus utilitzant tots els recursos dels que disposi, incloent-hi les noves tecnologies sempre i quan s’utilitzin com a una eina més i no la única i de manera eficient i útil i no com alternativa a activitats que es poden realitzar sense necessitat d’elles.

QUESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

           

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Sí, sempre i quant aquest progrés es posi a disposició de la societat per tal de millorar-la i facilitar-ne aspectes com la qualitat de vida, l’accés a l’educació, o la competitivitat comercial i econòmica amb la resta de països. És a dir, si el progrés i coneixement serveixen per avenços mèdics (pròtesis, aparells diagnòstics...), per facilitar l’accés als aprenentatges (pissarres digitals, Sistemes Alternatius i Augmentatius de comunicació...) per millorar el rendiment de maquinaria industrial, o del desenvolupament del I+D del país i facilitar-ne les relacions amb la resta.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

En realitat sóc de les que creu que la neutralitat és una utopia, ja que en tot moviment o acció que emprèn una persona o entitat s’hi troben, ja sigui de manera conscient o inconscient, interessos del propi individu o col·lectiu en relació al seu bagatge cultural i tarannà i les noves tecnologies no en són una excepció.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment 

Hi estic bastant d’acord ja que en el meu àmbit de treball he estat treballant per projectes amb els alumnes i les TIC em van ser indispensables en tot el procés, i a més actualment les pissarres digitals a les aules, i el llibres digitals amb els seus recursos ajuden molt a facilitar l’accés a l’aprenentatge i a motivar l’alumnat.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? 

L’avenç continu de les noves tecnologies i la seva implantació en la vida quotidiana de la majoria de ciutadans, tant a nivell professional com personal, així com la facilitat d’accés a tot tipus de comunicació i informació d’arreu del món en temps real, el que ha suposat la globalització del món.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa 

Per mi la Tecnologia Educativa és el compendi d’artefactes tècnics així com els coneixements que s’hi relacionen que s’utilitzen com a suport per a la educació.

L’objecte d’estudi de la tecnologia educativa és fer arribar a tots els involucrats en la educació els coneixements i eines necessàries en relació a les noves tecnologies per tal de poder-los utilitzar en el seu benefici.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement 

Transmissió de coneixement: Aprendre les comarques de Catalunya d’un mapa polític de comarques.

Construcció de coneixement: Realitzar una investigació sobre què és una comarca demanant als alumnes el què saben sobre les comarques, si coneixen la seva comarca o alguna altra d’un lloc on estiuegin  o tinguin familiars i a partir d’aquí anar investigant amb l’ajut de les famílies i internet, per acabar construir el seu propi mapa de comarques.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". 

Estic totalment d’acord amb la premissa, qualsevol cosa per ser entesa requereix d’un context que l’emmarqui, de fet tot i tothom està vinculat a un context que li dona sentit, a partir del qual construeix els seus mapes de coneixement i que li son imprescindibles per tal de poder recuperar i explicar un coneixement adquirit.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? 

Sincerament no, ni tants sols m’he plantejat el fet de que aquestes opcions es poguessin realitzar.

9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?

No és el meu primer semestre en la UOC, però reconec que no tinc un gran domini de tots els recursos i possibilitats que ofereix el campus, ja que el meu temps és força limitat i només m’he espavilat a defensar-me per poder realitzar les PAC i enviar-les, per tant no tinc ni idea de que seré capaç de fer pel meu compte i sincerament no acostumo a utilitzar hipervincles mai i no tinc clar a què es refereix amb apunts digitals.

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 4

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 5

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 2

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 4

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9

Mapa de conceptes

 

  

11. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper? 

Tot el que he redactat al llarg d’aquest qüestionari està relacionat amb els meus coneixements previs, o com a mínim per allò que entenc que se’m demanava a partir de les meves creences i experiències sense utilitzar cap mena de font externa on consultar possibles dubtes, ara bé, no estic segura de la veracitat o adequació d’aquests en relació a allò que s’esperava, per tant no crec que els defenses a capa i espasa, i per suposat que crec que poden canviar el meus esquemes en un futur proper, això és el que m’acostuma a passar quan aprenc coses sobre les que no en tenia gaire idea.

Conclusions 

Crec que les noves tecnologies de la informació i la comunicació obren un ventall de possibilitats molt ampli en qualsevol àmbit i l’educació no n’és una excepció, raó per la qual és important que tan els docents com els aprenents les coneguin i les sàpiguen utilitzar.

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?

 No tinc gaire clar que hagi estat capaç de donar una resposta adequada a allò que se’m demanava, ni de tenir els coneixements previs necessaris per realitzar un treball acurat, raó per la qual crec que m’hauré d’espavilar molt.

ًWebliografia

No n’he fet servir. 

Diga'm i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc! (Benjamín Franklin)